Recull d'apunts per a finalitats didàctiques.

Recull d'apunts per a finalitats didàctiques.

Páginas

martes, 12 de abril de 2011

Normativa per a fer el Blog.

Un cop fet el blog es pot canviar el perfil al panell principal (editar).

S’ha de tenir una entrada per trimestre.

Blog à Apunts i activitats.

Parts PC.
Xarxes (esquema).
Apunts del crèdit.
Activitats.

Quan es passa el cursor per sobre d’un link, apareix a la barra inferior.

S’han de tenir 5 seguidors.

A “Arxius” s’eliminen o editen les entrades.

Es poden afegir gadgets:

S’ha de tenir:

Títol
Frase (cita).
Entrades agrupades per títols i per temes.
Imatge.
Seguidors.
Entrades.
Perfil.
Blogs que seguim (5 companys + 5 links).

Nom blog.
Link circular.

1hgpi-11-c1-dacrro-bcn-partsordinador.blogspot.com
1hgpi-11-c1-dacrro-bcn-evoluciósistemesoperatius.blogspot.com

Es crea un altre blog i es posa el link superior.

lunes, 11 de abril de 2011

Introducció a les eines informàtiques del departament

Informació de l’ordinador de classe:

Sistema Operatiu: MAC OSX
Versió: 10.6.4
Processador: 3,06 Ghz  Intel Core i3
RAM: 4Gb 1333 Mhz DDR3


Un cop de vista a la pantalla:

Sistema operatiu: És un programa que fa que la resta funcioni. S’inicia només encendre l’ordinador.

Finder: Escriptori.

2 icones: Disc dur i carpetes de grup.

Banc d’inici = Dock.

Per a passar coses al Dock, arrastrar i deixar. Compte amb les carpetes.

Bústia: Deixar coses. Es poden agafar coses, pero no deixar res.

Servidor: Es pot agafar tot, pero no deixar-hi res.

A “Documentos” hem de posar una carpeta per a cada crèdit.


Aplicacions obligatòries:

Firefox/Safari.
Text Edit.
Illustrator.
InDesign.
Photoshop.
Vista Previa.
Open Office.
Catàleg Tipogràfic.

Nomenclatura:

CTRL: Control.
Alt: Opció.
CMD: Comando.

domingo, 10 de abril de 2011

El sistema informàtic

Sistema informàtic: Conjunt d’elements necessaris per a realitzar el tractament automàtic de la informació.

Hardware: Maquinària.
Software: Programes.

Perifèrics:
Un ordenador no pensa. Fa EXACTAMENT el que li diem.
Un PC està buit per dins per a respirar bé.
Slot: Ranura on posar diferents components
RAM: Random Access Memory: Memòria temporal de l’ordinador.
CPU: Processador.
ALU: On s’executen les instruccions dels programes.
Unitat de control: Coordina I controla.
Memoria: On es guarden les instruccions. Escriu i llegeix.
Dispositiu d’entrada i sortida: Rep instruccions de l’exterior.

La RAM es de lectura i escriptura. Memoria volátil.
Apaga ordenador = Adéu RAM.
ROM: Memoria només de lectura. É son està la BIOS. És, també, on hi ha les instruccions d’encès.

Sistema binari: 0 i 1.   0 = Apagat.  1 = Encès.

10010011 = 147

1 + 2 + 4 + 8 + 16 + 32 + 64 + 128 = 255

Bit: Unitat mínima d’informació (0/1)
Byte: Unitat mínima amb significat. Agrupació de 8 bits. Permet 256 combinacions..
Kbyte: 1000 bytes (aprox.).
Mbyte: 1000 kb (aprox.).
Gbyte: 1000 mb (aprox.).

Codi ASCII: S’utilitza per a representar els caràcters alfanumèrics.

0-31: Instruccions.
32: Espai.
33-127: Caràcters alfanumèrics.
128-254: Algunes lletres I signes especials.
255: Tot 1s.

sábado, 9 de abril de 2011

Activitat: Perifèrics.


1- Defineix el següents conceptes:

A) - CPU: Són les sigles de Central Process Unit (Unitat de Processament Central) i és la part principal de l'ordinador. La seva missió consisteix en coordinar i realitzar totes les operacions del sistema informàtic.

B) - Processador: És l'element físic el qual té la funció d'executar les instruccions.

C) - Memòria: És el que ens permet emmagatzemar informació. Hi ha tres tipus de memòria:

- Memòria RAM: Són les sigles de Random Access Memory (Memòria d'Accés Aleatori) i és la memòria principal de l'ordinador. Es tracta d'una memòria volàtil. Qualsevol informació ha d'estar a la memòria RAM per poder-se utilitzar.

- Memòria ROM: Són les sigles de Read Only Memory (Només Lectura de Memòria) i és una memòria de només lectura i que conté la informació necessària per a que arrenqui l'ordinador.

- Memòria CACHÉ: És una memòria encara més ràpida que la RAM i la seva funció és la de guardar i llegir dades de manera temporal.

2- Perifèrics:

A) - Què és un perifèric d'entrada? Posa algun exemple: Són els encarregats d'introduir les dades de l'exterior a la memòria central per a la seva utilotzació. Per exemple: Teclat, ratolí, micròfon...

B) - Què és un perifèric de sortida? Posa algun exemple: Són aquells dispositius que tenen la missió de mostrar a l'exterior les dades de sortida o els resultats dels processos que es realitzin a l'ordinador. Per exemple: Monitor, impressora, altaveus...

C) - Què és un perifèric d'entrada i de sortida? Posa algun exemple: Són els que tenen la doble funció de transportar la informació tant cap endins om cap enfora de l'ordinador. Per exemple: Mòdem, router, teclat amb pantalla...


3- Anomena els perifèrics típics d'una computadora personal d’acord amb la imatge i digues si es tracta d’un perifèric d’entrada o de sortida:


1- Monitor: Dispositiu de sortida.
2- Mòdem/Router: Dispositiu d'entrada i de sortida.
3- Impressora: Dispositiu de sortida.
4- Teclat: Dispositiu d'entrada.
5- Ratolí: Dispositiu d'entrada.
6- Escànner: Dispositiu d'entrada.

viernes, 8 de abril de 2011

Activitat: Piratas de Sillicon Valley

Un cop vista la pel·lícula, respòn a les següents preguntes. Pots utilitzar tots els recursos disponibles que consideris oportú.


1- Com es diuen els fundadors d'Apple i Microsoft? I els sus socis incials? Defineix les característiques esencials de cada un d'ells:
El fundador d'Apple es diu Steve Jobs i el seu company, Stephen Wozniak. Jobs era un visionari, tenia una manera de veure i assimilar les coses diferent de la resta de gent. Tenia una ment brillant i això va ésser el que el va impulsar cap a l'exit propi d'un líder, però tot i això era un obsessionat per la feina i només volia resultats costés el que costés. Wozniak, en canvi, era una persona amb molta moral, disposat a ajudar als més necessitats; Es podria dir que era la cara “bona” de Jobs.
Per part de Microsoft, Bill Gates va ésser el seu fundador i els seus companys son Paul Allen i Steve Anthony Ballmer. Gates és semblant a Jobs: Té una ment brillant i és un visionari. Amb pocs recursos però molt ingeni, va aconseguir fer-se un lloc al món de la informàtica durant els seus inicis. Allen és semblant a Wozniak en quan a ideologia i pensament; Ballmer, en canvi, era la parella perfecte per a Gates, el qual l'animava a seguir endavant costés el que costés.

2- Anomena dos ordinadors creats per Apple durant els anys 70 i 80:
Lisa (en memòria a la filla de Jobs) i Macintosh.

3- Anomena dos productes creats per Microsoft:
DOS i Windows.

4- Quin paper va jugar Microsoft amb Altair?
Microsoft volia fer-se amb Altair, que pertanyia a unes terceres persones i es va arribar a un acord per vendre-ho a gran escala. No s'imaginàven que tindria tant d’èxit.

5- De qui rep la primera inversió Apple?
Va ésser durant una fira on Apple va voler donar a conèixer el seu ordinador. Va ser l'estrella de l'esmentada  fira, ja que tothom el volia veure i tocar-lo.

6- A quin acord arriba Microsoft amb IBM? Explica'l:
Microsoft va voler idear una estratagema per treure diners: Vendre un SO que encara no existia: el DOS. Va enganyar a IBM, fent-los creure que tindria molta sortida al mercat, i quan IBM va acceptar van anar corrent a comprar-li un SO a un noi per una misèria, comparat amb tots els diners que es treuràn després.

7- Qui treu al mercat el primer sistema operatiu gràfic? Quines novetats en quan a perfèrics va incloure? De qui provenia la idea original?
Apple va treure el primer SO gràfic. Va incloure el ratolí per poder-hi “navegar” i més tard Microsoft ho va "robar" a Apple.

8- Com neix Windows?
Gates, després de maravellar-se amb el SO d'Apple va voler fer-se amb ell. Els fundadors de Microsoft van fer una visita a la seu d'Apple per veure's les cares amb Jobs i van recopilar tota la informació que van poder, aprofitant la confiança que els hi havia depositat el mateix Jobs.
Gates aconsegueix un SO molt semblant al d'Apple i el comercialitza com a Windows.

9- Quina revolució suposa l'entrada d'Apple i Microsoft al mercat? Què hi havia abans que aquestes empreses apareixessin?
Primer de tot, el fet que els seus fundadors fóssin nois joves donava una altre imatge al món informàtic. A més, la "unificació" d'aquestes empreses va suposar una altre manera de comercialitzar els productes: El consumidor ja no havia d'anar porta per porta per fer-se amb les diferents parts que componien un ordinador, ja que una mateixa empresa ho venia quasi tot de cop.
Abans d'això el que hi havia eren vàries empreses sense molta idea del que feien i que es dedicàven a un petit sector de la informàtica, dedicat a la venta al detall per a grans empreses.

10- Quin es el paper que juguen Xerox, HP i IBM a la pel·lícula?
Van ser empreses que ja tenien productes informàtics a la venda i que, mitjançant una sèrie d'acords i negocis, van impulsar l'entrada al món de la informàtica a Apple i Microsoft amb els seus perifèrics i les seves aplicacions.

11- A quin estat del EEUU, on es troben la major part de les empreses tecnològiques del món, passen la major part dels fets que s'expliquen a la pel·lícula?
Estan situats a Seattle. Actualment és on Microsoft té la seva seu.

12- Per què al final de la pel·licula apareixen els fundadors de Microsoft i Apple segellant una al.liança?
Perquè tant Apple com Microsoft s'haurien acabat enfonsant de tant "copiar-se" mutuament. És per això que van segellar un pacte per repartir-se part de les accions que tenien i així enriquir-se per igual.


- Fes un breu resum (no més de 20 línies) de la pel·lícula. Exposa els èxits i els fracassos  de cada empresa i dels seus fundadors.

La pel·lícula comença amb Steve Jobs parlant amb uns periodistes sobre el seu nou anunci d’Apple. Més tard s’el veu juntament amb Bill Gates (a través d’una pantalla) segellant una al·liança de la qual no sabem res. A partir d’aquí comença un flashback que durarà la resta de la pel·lícula. L’acció ens situa tant a la universitat de Berkeley com a la de Harvard, on Jobs i Gates començen a fer de les seves (per separat i sense saber-ne re l’un de l’altre) creant un ordinador i un llenguatge informàtic que revolucionarà el món de la informàtica.
Més tard, en una fira d’informàtics, Apple va presentar el seu ordinador, captant la atenció de tothom qui va assistir. Bill Gates vol oferir-se a ajudar a Jobs durant la fira, pero aquest és ignorat totalment per Jobs.
Apple creixía cada cop més, però l’actitud de Jobs era més arrogat cada dia que passava. Va tenir una sèrie de problemes amb una noia que l’acusava d’ésser el pare de la seva filla i ell ho negava.
Jobs va a Xerox a buscar un sistema operatiu per al seu ordinador. Casualment Xerox també va crear el ratolí, i Jobs compra els drets de les dues coses, ja que Xerox no li dona molta importància in situ.
Mentre tot això passava, Gates va a IBM per fer tractes: Si el contractaven, Gates els donaria un sistema operatiu p’els seus ordinadors. El problema estava en que Gates no tenia tal sistema operatiu, però amb un domini impressionant de manipulació els va convèncer. Sabien que un home havia creat el DOS (un sistema operatiu), així que  li van comprar i el van oferir a IBM.
Lisa, un dels ordinadors d’Apple el qual té el nom de la filla de Jobs, es dóna a conèixer i Gates vol fer-se amb el seu control, així que va a la seu principal d’Apple. Amb la mateixa manipulació que va utilitzar amb IBM i Gates convenç a Jobs de que vol destruir IBM i que pot ajudar-lo si el contracta. Jobs s’el creu i li dona un dels prototips de Macintosh perquè l’estudiï. Wozniak, l’amic íntim de Jobs, plega del seu càrrec ja que no esta gens d’acord amb la política que segueix Jobs.  
A aquestes altures, Jobs comença a sospitar de Gates, i el crida per tenir una reunió amb ell. L’acusa de voler robar els productes d’Apple… Però Gates és molt intel·ligent i convenç a Jobs dient-li que ell no és cap amenaça per Apple. Jobs s’el creu un altre cop i el deixa seguir amb el seu projecte.
Es dona una conferència d’Apple presentant el seu nou producte. Finalment Jobs se n’adona de que Gates ha utilitzat els models de Macintosh que li va donar Jobs per a fer un ordinador de Microsoft que treu a la venta molt més abans que el Macintosh d’Apple.
Jobs cita a Gates per ultim cop per acabar discutint sobre l’èxit de Microsoft i el fracàs d’Apple.
L’acció torna al present, on Apple està signant una al·liança amb Microsoft.


- Fes una breu reflexió del que més t'ha cridat l'atenció de la pel·lícula.

Piratas de Silicon Valley és una pel·lícula que no deixa indiferent a qui la veu. Un cop veus a Wozniak i a Ballmer parlant directament a la càmera explicant-nos coses de Gates i Jobs, un es fa la idea de que no es pot esperar una pel·lícula d'acció, terror o comèdia: El que de veritat un s'espera és un documental. Jo sempre he estat una mica ignorant sobre els inicis de la informàtica. Sempre he "jugat" amb el hardware i software del meu ordinador, pero mai m'havia parat a pensar en a qui li dec tot el que tinc entre les mans. Aquesta pel·lícula m'ha ensenyat tot el que no sabia del tema i més. M'ha sorprès molt la fredor dels dos grans protagonistes a l'hora de fer realitat els seus somnis i projectes; com passen de l'amistat a l'odi corporatiu p'el simple fet d'agafar-se idees els uns dels altres i dur-les a terme sense cap tipus de moral ni ètica.
En definitiva, com he dit abans, la pel·lícula no m'ha deixat gens indiferent i he estat tota l’hora i mitja que dura enganxat a la cadira sense treure els ulls de la pel·lícula que emetia el projector de la classe.

jueves, 7 de abril de 2011

Activitat: Cronologia de sistemes operatius de Microsoft

1981    MS-DOS 1.0
1982    MS-DOS 1.25
1983    MS-DOS 2.0
1983    Microsoft Windows                                                                    
1984    MS-DOS 3.0                                                                                      
1985    Microsoft Windows 1.0
1986    MS-DOS 3.2
1987    MS-DOS 3.3                                                                       
1987    Microsoft Windows 2.0                                                        
1988    MS-DOS 4.0                                                                                      
1988    MS-DOS 4.1
1990    Microsoft Windows 3.0
1991    MS-DOS 5.0
1991    Microsoft Windows 3.0
1992    Microsoft Windows 3.1                                                        
1992    Microsoft Windows for Workgroups                                   
1993    MS-DOS 6.0
1993    MS-DOS 6.2
1994    MS-DOS 6.21
1994    MS-DOS 6.22
1994    Microsoft Windows 3.11 for Workgroups                            
1995    Microsoft Windows 95                                                                      
1996    Microsoft Windows CE 1.0
1997    Microsoft Windows CE 2.0
1998    Microsoft Windows 98
1998    Microsoft Windows CE 2.1
1999    Microsoft Windows 98 SE                                                               
1999    Microsoft Windows CE 3.0                                                           
2000    Microsoft Windows 2000                                                                 
2000    Microsoft Windows ME
2001    Microsoft Windows XP
2007    Microsoft Windows Vista
2010    Windows 7

miércoles, 6 de abril de 2011

Activitat: Cronologia d'ordinadors d'Apple

1976    Apple I

1977    Apple II

1980    Apple III                                                                                   
                                                                                                             
1983    Lisa

1984    Macintosh                 
                                                               
1986    Mac Plus

1998    iMac  G1




























2001    Mac OSX

2002    iMac G5
                                                                                                           
2008    iMac
                                                                                                           

martes, 5 de abril de 2011

lunes, 4 de abril de 2011

Activitat: Software Lliure.

1- Què és el software lliure?

El software lliure és com s’anomena el software que respecta la llibertat dels usuaris sobre el seu producte adquirit i, per tant, un cop obtingut pot ésser utilitzat, copiat, estudiat, canviat i redistribuit lliurement.
De manera més precisa, és a les quatre llibertats dels usuaris del software:

    - La llibertat d'utilitzar el programa amb qualsevol propòsit.
    - La llibertat sobre com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats. L'accés al codi font és una condició prèvia per a això.
    - La llibertat de poder distribuir, per tant pots ajudar al veí.
    - La llibertat de millorar el programa i de fer públiques les millores als demés, de manera que tota la comunitat es beneficiï. L'accés al codi font és una condició prèvia per això.


2- Característiques del software lliure.

El software lliure ha de tenir les següents característiques:

    - Lliure distribució: No es pot impedir la venda o distribució del programa o d'una part. Encara així, tampoc es pot exigir el pagament d'un cànon o taxa a canvi de la distribució per part de terceres persones.
    - Codi font: El programa ha d'incloure un codi font i no es pot restringir la distribució.
    - Obres derivades: No es pot impedir el realitzar modificacions o treballs derivats del programa i és necessari permetre que aquests treballs es distribueixin en les mateixes condicions que el software original.
    - Integritar del codi font original: Es pot exigir que una versió modificada del programa tingui un nom i un número de versió diferent que el programa original per a poder protegir a l'autor original de la responsabilitat d'aquestes versions.
    - Res de discriminació contra persones o grups: Les condicions d'ús dels programes no poden ésser discriminatòries cap a una persona o un grup de persones.
    - Res de discriminació contra usos: No se li pot negar a ningú fer ús del programa amb una finalitat determinada, com per exemple, comerciar o militaritzar.
    - Distribució de la llicència: Els drets del programa s'han d'aplicar a tot el món a qui se li redistribueixi el programa i sense cap condició adicional.
    - La llicència no ha d'ésser específica d'un producte: Els drets que se li garanteixen a l'usuari del programa no han de dependre del fet que un programa formi part d'una distribució o d'un paquet de software determinat.
    - La llicència no ha de restringir un altre software: La llicència no ha de poder posar restriccions a altres programes que es distribueixin juntament amb el software llicenciat.
    - La llicència ha d'ésser tecnològicament neutra: Cap disposició de la llicència obligarà a l'ús d'una tecnología concreta.


3- Cap on va el software lliure?

El món demana un patró quan el necessita. En un sistema capitalista, lligat al creicement exponencial i infinit, la economia exigeix un desenvolupament associat a matèries primeres inesgotables, no finites. I el coneixement ho és.
La tal esmentada “economia del coneixement” no és una moda, sinó una una imperiosa urgència. I l’únic model en torn al coneixement que ha demostrat ésser compatible amb el sistema econòmic global actual és, sens dubte, el del software lliure. El nostre món necessita actualment el software lliure per a sobreviure.
El futur del software lliure és el de millorar el món i les societats en les que vivim, en un sentit molt més ampli i profund que no podem ni imaginar.


Alguns exemples de sofware lliure.

domingo, 3 de abril de 2011

Plànol de la xarxa del departament.


Aquí tenim un plànol sobre els ordinadors i els diferents tipus de connexió que tenim a la zona de tallers.

Aula A: Cian.
Aula B: Magenta.
Aula C: Groc.
Aula D: Negre.
Sala de professorat: Verd.

sábado, 2 de abril de 2011

Activitat: Telecomunicacions.

Un cop llegit el document anterior respòn a les següents questions:


1. Quins són els principals elements que participen en un sistema de telecomunicació?

- Emissor: És el dispositiu que emet el missatge que es vol enviar.
- Missatge: És tota aquella informació que es vol enviar.
- Canal: És el mitjà físic per on es vol enviar el missatge.
- Receptor: És el dispositiu que rebrà el missatge que es vol enviar.
- Codi o protocol: És tota la simbologia i signes que utilitzen l’emissor i el receptor per “entendre’s”.

2. Anomena quins són els fets més directament relacionats amb els següents conceptes segons es pot extreure de l’evolució cronològica de les xarxes de telecomunicació: LAN, WAN, PROTOCOL TCP/IP:

1855 S’instala el primer cable transatlàntic.
1938 - 1945 Es desenvolupen sistemes de radar i microones durant la Segona Guerra Mundial.
1948 - 1951 S'inventa el transistor, base de l'electrònica digital dels computadors.
1955 J. R. Pierce proposa un sistema de comunicació satel·litals.
1966 - 1975 Els satèl·lits comercials començen a operar.
1976  Xerox inventa la xarxa LAN Ethernet.
1980 - 1983  Es comença a operar la xarxa global Internet basada en el protocol TCP/IP
1985 - 1990  Màxim desenvolupament en xarxes LAN.
1989 Es proposa el servei World Wide Web (WWW).
1997 - 2001 Apareixen les xarxes Ethernet de Gigabit.
2005 Tercera generació de cel·lulars i tecnologia WLAN milloren els serveis de dades mòbils.
2005 Es generalitza l'ús de l'ADSL. L'amplada de banda dels sistemes de transmissió augmenta ràpidament.

3. Defineix els següents conceptes de manera resumida:

a. Host client: És un ordinador conectat a Internet, el qual s’aprofita d’aquesta connexió.
b. Host servidor: És aquell ordinador que dóna serveis de xarxa a un host client. Un host servidor pot ésser client.
c. Host aïllat: És un ordinador sense cap tipus de connexió a Internet.
d. Xarxa d’area local: És una connexió en xarxa que engloba diferents ordinadors en una metixa sala, on un d’ells fa de servidor i la resta fa de clients. Pot (o no) estar connectat a internet.
e. Sistema aïllat: És un conjunt d’ordinadors connectats entre sí però sense cap tipus de connexió a Internet.
f. Sistema connectat: És un conjunt d’ordinadors connectats a Internet on, per poder accedir a segons quins serveis, fa falta demanar permisos al servidor.
g. Protocol: És un seguit d’instruccions i normes que serveixen per a “controlar” la comunicació.

4. Anomena quins són els beneficis de la utilització d’una xarxa d’area local (LAN):

- Reducció de costos: Al compartir diferents perifèrics, el cost es bastant menor.
- Intercanvi de dades: Es pot deixar un sol document en un ordinador i que la resta hi tingui accés al mateix.
- Informació compartida: Si es distribueix la informació entre diferents ordinadors s’evita que un de sol es sobrecarregui amb un excés d’informació.
- Evitar redundàncies inútils: Totss els ordinadors treballen amb la mateixa informació, però cada usuari se l’ha de guardar apart, per així tenir un sistema de múltiples còpies no sincronitzades.
- Procés distribuït: Les càrregues d’arxius són més ràpides al disposar de diferents nodes connectats al servidor.
- Administració: Al tenir diferents ordinadors connectats entre sí, es poden administrar tots aquests amb només un ordinador.
- Treball col·laboratiu: S’integren tots els processos i dades de tots els usuaris en un sistema que es diu WorkFlow
- Gestió de coneixement i còpies de seguretat: Es pot centralitzar tot el coneixement i gestionar molt més fàcilment totes les còpies de seguretat que es facin.

5. Anomena quines són les topologies típiques d’interconnexió en una xarxa. Busca per internet una imatge de cadascuna d’aquestes topologies:

Les topologíes que podem trobar són les següents: Bus, Arbre, Estrella, Estrella extensa, Jeràrquica, Anell.


 Bus


 Arbre


 Estrella


 Estrella extensa


Jeràrquica


Anell

viernes, 1 de abril de 2011

Apunts: Curs de xarxes.

Conceptes generals de la xarxa

Una xarxa informàtica és un sistema format per dos o més ordinadors interconnectats entré sí a través de tarjetes de zarza amb transmissió per cable o de forma inalàmbrica, per a compartir fitxers, recursos, aplicacions, connexions a Internet, etc…
Hi ha dos tipus de connexions físiques: Mitjançant cables o ones.
Qualsevol xarxa informàtica consta de dues parts essencials: El hardware (les targetes de xarxa, mitjà de transmissió (cable trenat amb terminal RJ45, cable coaxial del tipus RG-58, fibra  òptica o microones) i els periferics compartits) i el software (el sistema operatiu, els drivers i les aplicacions).
Les targetes de xarxa permeten la conexió del hardware al mitjà de transmissió.
El mitjà de transmissió, com bé diu el seu nom, transmet dades digitalitzades.
Hi ha dos tipus de perifèrics compartits: Els directes, que són els que van connectats directament amb el seva propia targeta de xarxa; i els indirectes, que són aquells que es connecten a través d'un equip que fa de servidor.
El sistema operatiu administra i gestiona les comunicacions i recursos, dades, programes i aplicacions.
Els drivers són necessaris perquè sino no els perifèrics no reconeixerien les targetes de xarxa.
Els programes o aplicacions serveixen per a poder utilitzar la resta d'elements citats anteriorment.Quan ordinador vol transmetre ha d'esperar a que ningú més estigui transmetent, i si ho fa, deixa d'enviar dades i s'espera a que ningú més transmeti dades.
Internet constitueix una xarxa informàtica global formada per milions d'ordinadors que a la vegada estan agrupats en xarxes més petites.
Els ordinadors que estan connectats a Internet poden ser de dos tipus: Servidors o clients.
Un servidor és un ordinador connectat permanentment a Internet i que conté informació preparada per a ser consultada p'els ordinadors clients que es connectin al servidor desde qualsevol part del món.
Hi ha diferents tipus de servidors:
Servidor de correu: S'encarrega de proporcionar els mails al ordinador client corresponent.
Servidor FTP: S'encarrega d'emmagatzemar arxius per a ser descarregats. Pot emmagatzemar fitxers dels propis clients.
Servidor web: Ordinador que proporciona informació en format de pàgina web.
Servidor DNS: Gestiona els noms de dominis.
Servidor IRC: Permet xatejar en tems real.
Servidor ISP: Ofereixen connexió d'acces a Internet.
Perquè un ordinador es pugui connectar amb un altre és necessaria una direcció IP.
Hi ha dos tipus d'IP: La IP dinàmica és variable i canvia cada cop que ens conectem a internet. Els servidors tenen una IP estàtica.
Les IPs estan formades per quatre grups de números. Els tres primers grups de números representen números de xarxes i subxarxes i l'ultim número es refereix a l'ordinador en concret.


Què és una xarxa d'àrea local?

Una xarxa LAN és la intercomunicació d'ordinadors entre sí a través de targetes de xarxa PCI o integrades amb transmissió per cable o inalàmbriques que permeten compartir tot tipus d'informació, arxius, etc...
Tipus de xarxes:
Xarxa LAN: Cobreixen una àrea petita. Casa.
Xarxa MAN: Cobreixen una àrea mitjana. Empreses i universitats
Xarxa WAN: Cobreixen una àera àmplia. Abarquen ciutats i països.
La xarxa més simple es la xarxa "punt a punt", que consta de dos ordinadors connectats entre sí.
Les xarxes locals ens permeten diferents coses: Compartir fitxers, aplicacions, impressores, dispositius, accés a Internet, jugar amb gent, xatejar, descarregar fitxers, treballar en equip i fins i tot controlar equips a distància. 


Targetes de xarxa

És necessari un medi fisic per a connectar un ordinador amb un altre. Per a fer-ho es necessiten targetes de xarxa. L'estàndard es diu Ethernet.
Quan en comprem una hem de tenir en compte el xip i la velocitat de transferència de dades.
Les velocitats actuals són:
10Mbps per a ús domèstic.
100Mbps per a semiprofessionals.
1Gbps per a professionals.
Hem de tenir en compte el tipus de cable a l'hora de fer una connexió, encara que el tipus de cable més utilitzat actualment és el UTP, del tipus RJ45. Podem utilitzar també la fobra òptica, però és més cara. 


Tipus de connexions

Actualment, el més habitual és que estiguem connectats a traves d'un router, que a la vegada fa de HUB o switch, però també pot ser possible que estiguem connectats a través d'un modem.
Un modem és un sistema molt bàsic per conectar-se a Internet i que té certes limitacions si es volen tenir una sèrie de serveis d'alta velocitat. A més, si es connecta a Internet no es poden fer trucades. Va a uns 56Kbps
També tenim la connexió per RDSI, que ens ofereix més velocitat i poder trucar mentre naveguem, però encara segueix estant una mica limitat. Té una velocitat de 128Kbps.
La connexió per ADSL és una connexió de molta més capacitat i la qual utilitza diferents velocitats per a pujar i baixar arxius (la de baixada és més alta que la de pujada).
La connexió a través de cable no és gaire diferent que la d'ADSL, però en aquest cas ens ofereix també televisió.
Finalment tenim la fibra òptica, que és de molta més bona qualitat, pero és molt més cara. 


Topología de xarxa

La topologia d'una xarxa és la forma que té a l'hora d'estructurar-se.
Topología en Bus: S'utilitza un sol cable com a conductor per a tots els ordinadors. Si es trenca el cable per algun lloc, perdem la connexió.
Topología en Anell: Un cable en forma d'anell tancat, on la informació no dona tantes, és més dificil d'instal·lar i si es trenca el cable per algun lloc, perdem la connexió.
Topología en Estrella: Fa falta un HUB o un switch on connectar-se els ordinadors. S'anomena conexió en estrella passiva si aquesta es connecta a través d'un HUB, i activa si es connecta a través d'un switch.
Es poden fer diferents barreges de topologies per així assegurar la connexió de tots els ordinadors si es trenca algun cable. 


Preparació del cablejat de xarxa

Per a fer cables s'utilitza una eina anomenada crimpadora ja que adapta el tall a la peça connectora de plàstic que va al final dels cables.
Per a fer un cable adeqüat a la connexió que volem fer necessitem: una crimpadora, un cable UTP del tipus RJ-45 i connectors del tipus RJ-45.
Primer tallem la llargada que volem i després pelem el cable uns dos centímetres.
Hem d'obrir tots els cables que hi ha dins en el següent ordre de colors i d'esquerra a dreta:
Blanc-taronja, taronja, blanc-blau, blau, blanc-verd, verd, blanc-marró, marró.
Un cop ordenats els aixafarem amb qualsevol eina que ens ho permeti. Després farem un altre tall als cables petits per tenir-los a la mateixa altura.
S'agafa un connector i es fiquen els cables de colors als "raïls" que hi ha al connector, amb el connector mirant cap avall. Després s'agafa la crimpadora i s'introdueix el connector a la ranura indicada i s'apreta amb força.
Existeixen uns "testers" específics per a comprovar si la operació s'ha fet bé. 


Diferències entre un HUB i un switch

Un HUB es un dispositiu que manté en contacte diferents ordinadors. Són molt fàcils d'instalar i configurar.
Un switch també manté en contacte els ordinadors, però a diferència del hub, el switch té una sèrie d'avantatges, com per exemple, que té una part electrònica i que és més barat.
La principal diferència és la velocitat. Al no tenir part electrònica, el hub es limita bastant en quan a velocitat de connexió. El switch, en canvi, és més "intel·ligent" i permet connexions entre dos ordinadors sense passar p'els altres.
Això representa més velocitat i seguretat a l'hora d'intercanviar arxius. 


El router

Un router és un dispositiu que té com a objectiu dirigir la informació cap al seu destí.
La seva funció es guiar la informació a través de les subxarxes que hi ha a Internet i que arribi al seu destí.
Si demanem accedir al servidor d'una web a través del router, aquest anirà transmetent informació per altres routers que fan que arribi al seu destí. Un cop arriba la petició al servidor, aquest ens torna la senyal passant un altre cop per tots els routers.
En una xarxa d'àrea local el router la mateixa funció: La de mantenir els ordinadors de la xarxa connectats entre sí.
Un router té diferents ports per on connectar-hi diferents ordinadors, i acostumen a ser del tipus RJ-45 


El mòdem

Un mòdem és un altre mitjà per conectar-se a Internet.
La paraula "mòdem" ve de "modulador-demodulador", ja que la seva funció és modular i demodular la senyal telefònica.
Si es connecta a Internet, no es podran fer ni rebre trucades, ja que agafa la totalitat de la línia telefònica. El mateix passa a la inversa: si estem trucant per telèfon no podrem navegar per Internet.
Funciona mitjançant les ones analògiques del telèfon, les quals s'encarrega de demodular a ones digitals.
Passa també al revés, que rep les ones digitalment i les modula a ones analògiques.


El model OSI
Els protocols son el lleguatge que utilitzen les diferents xarxes per "entendre's" entre sí.
Els protocols tenen diferents nivells: Desde la capa física fins la capa d'aplicació.
El protocol més utilitzat és el model OSI, i és la base d'altres protocols, com el TCP/IP.
Nivel físic: Controla la connexió entre dos ordinadors.
Nivell d'enllaç de dades: Controla la manera com s'envien les dades.
Nivell de xarxa: S'encarrega de marcar un destí i un camí per arribar-hi.
Nivell de transport: Manté la comunicació entre els dos equips.
Nivell de sessió: Permet que un ordinador remot pugui accedir a les dades.
Nivell de presentació: És l'encarregat de donar una interfaç.
Nivell d'aplicació: És l'encarregat de tot el programari de xarxa.


El protocol TCP/IP

És l'estàndard de protocol més utilitzat al món.    És l'utilitzat a Internet i a la majoria de xarxes locals.
Igual que el model OSI, el TCP/IP té diferents capes, però en menor nombre.
Nivell d'aplicació: S'encarrega del programari de la xarxa.
Nivell de transport: Controla el flux de dades.
Nivell de xarxa: Li dona un destí als paquets (unitat de dades la qual es fragmenta la informació) i busca una ruta.
Nivell d'accés a ña xarxa: És el que engloba l'enllaç de dades i la part física del model OSI.
Un port és la ubicació d'un un ordinador que permet l'entrada i la sortida d'informació.